DHCCM

DHCCM

dilluns, 5 de maig del 2014


                                                                Cinc de la matinada 
no esperava que acabarem 
pels carrers de ciutat vella 
tu davant i jo darrere. 
Valencia banyada, 
camals mullats, 
Valencia banyada. 

Pel carrer de cavallers 
dalt de una bicicleta vella 
recorriem la distància 
i guardava l'equilibri 
fregan-te amb les galtes l'esquena, 
camals mullats, 
fregan-te l'esquena. 

Carrer de la pau, 
parterre, glorieta, 
semàfor de jutjats, 
frenada en sec 
i els dos a terra 
somrius i et bese a la dreta, 
govern militar, 
hi ha un tio en metralleta 
que ens mira molt mal, 
ja saps que passa. 

T'estime, t'estimo, t'estim 
T'estime, t'estimo, t'estim 
T'estime, t'estimo, t'estim 

Poetes de la nit 
que fan que parlen les parets 
a la València 
de Blanquita i Estellés 
i hem fet música métrica sàtira, 
per canviar els teus desitjos 
per matar els teus silencis, 
finestres balcons que no esperen benet 
a la València 
de la FAI i de Basset 
i a cada barri se sent rebombori 
unim les nostres forces 
come together everybody 
he retrobat l'espurna 
l'altra cara de la lluna 
amb els veins del cabanyal 
i les veines de portades 
de la bunda l'espurna 
l'altra cara de la lluna. 

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases. 

Murs de la metropoli són de carbó 
les linies del metro la nostra presó 
spray i les parets de colors 
qui observa els mossos bon observador 
a la city li es igual per on sorti el sol 
sap que si aixeco el cap només hi veig pols 
el barri somriu perquè no estem sols 
parem els seus pals, exemples són molts 
pero cadascu amb el seu entorn 
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món 
joventut i experiència 
referents potents desde Sants fins a valència 

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases. 

No hi ha tanta diferencia 
la ciutat té barrots de ferro 
Barna, Sants, València 
porten les seves credencials 
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema 

Heu sentit l'olor a podrit 
de traició bellesa morta i violència 
o es que algú a dit el nom de València 
en l'aire barreja de fem i salobre 
i sota terra la mort, 
la mort al metro dels pobres. 

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Jo tinc en ment una valència on els carrers son de plata. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases. 

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen. 
T'estime, t'estimo, t'estim 
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases. 

Cinc de la matinada, 
no esperava que acabarem 
pels carrers de ciutat vella, 
camals mullats...

dilluns, 10 de març del 2014

dijous, 6 de febrer del 2014

Rondalla (el bon mestre)


En un poble hi havia un mestre molt espavilat. Esperava en l’escola la visita de l’Inspector d’ensenyança primaria i estava molt interessat en quedar bé davant d’aquella autoritat docent per a que vegera lo molt que enseyava i el considerara un bon professor.
En vistes a això va preparar els exàmens dels chiquets.
El dia de l’inspecció se van ajuntar en l’escola acompanyant a l’inspector, l’Alcalde, els concejals, la Junta escolar, el Retor, el Mege, el Boticari , el Secretari de l’Ajuntament, el Comandant de la Guardia Civil i molts pares de família.
En presencia de tots, – l’Inspector començà a preguntar als chiquets per a vore el seu grau de coneiximents, pero a fi de que els alumnes no s’assustaren, li va dir al mestre que ell mateix fera les preguntes.
El mestre se posa davant de la classe i els va dir: yo fare les preguntes, els que sàpien la contestació que alcen la mà, i començà a fer preguntes i més preguntes i a cada una d’elles alçaven tots la mà.
El resultat fon que totes les preguntes foren contestades a gust de l’inspector qui, admirat de – l’excelent preparació dels alumnes, va alabar al mestre i va felicitar a l’alcalde per tindre en el seu municipi un mestre tan bo. – Quan se’n anaren tots el mege se va quedar a soles junt al mestre i li va preguntar: ¿ Com s’ho arregla vosté per a que tots els alumnes sàpien contestar a totes les preguntes? I el senyor mestre li ho explica: mire, doctor, yo havia advertit als chiquets que quan yo preguntara que alçaren tots la mà: els que sapieren la cotestació que alçaren la ma dreta, els que no la sapieren que alçaren l’esquerra, aixina sabria yo a qui preguntar.