Rondalla (el bon mestre)

En un poble hi havia un mestre molt espavilat. Esperava en l’escola la visita de l’Inspector d’ensenyança primaria i estava molt interessat en quedar bé davant d’aquella autoritat docent per a que vegera lo molt que enseyava i el considerara un bon professor.
En vistes a això va preparar els exàmens dels chiquets.
El dia de l’inspecció se van ajuntar en l’escola acompanyant a l’inspector, l’Alcalde, els concejals, la Junta escolar, el Retor, el Mege, el Boticari , el Secretari de l’Ajuntament, el Comandant de la Guardia Civil i molts pares de família.
En presencia de tots, – l’Inspector començà a preguntar als chiquets per a vore el seu grau de coneiximents, pero a fi de que els alumnes no s’assustaren, li va dir al mestre que ell mateix fera les preguntes.
El mestre se posa davant de la classe i els va dir: yo fare les preguntes, els que sàpien la contestació que alcen la mà, i començà a fer preguntes i més preguntes i a cada una d’elles alçaven tots la mà.
El resultat fon que totes les preguntes foren contestades a gust de l’inspector qui, admirat de – l’excelent preparació dels alumnes, va alabar al mestre i va felicitar a l’alcalde per tindre en el seu municipi un mestre tan bo. – Quan se’n anaren tots el mege se va quedar a soles junt al mestre i li va preguntar: ¿ Com s’ho arregla vosté per a que tots els alumnes sàpien contestar a totes les preguntes? I el senyor mestre li ho explica: mire, doctor, yo havia advertit als chiquets que quan yo preguntara que alçaren tots la mà: els que sapieren la cotestació que alçaren la ma dreta, els que no la sapieren que alçaren l’esquerra, aixina sabria yo a qui preguntar.